dissabte, 12 de maig del 2012

DE SITGES A VILANOVA

La platja de la Fragata l'any 1889

L'article de Luciano Garcia del Real -publicat a La Ilustració Catalana per la primavera de 1889-, recull les seves impressions del viatge que va fer a la nostra vila, en ocasió de la visita a la Biblioteca-Museu de Victor Balaguer. Garcia del Real, en els articles original -que he escurçat en aquest bloc- fa un repas també als principals conreadors de Malvasia, a més de fer esment a alguns dels principals prohomes de Sitges. El dibuix de la part superior en blanc i negre és una il·lustració feta a partir d'una fotografia de la Fragata, que també es va publicar al mateix setmanari. L'autor -de la fotografia- correspon a Joaquim de Miró i Argenter.


DE SITGES A VILANOVA
(Notes d’un viatger)
Al celebrar-se la inauguració de la Biblioteca-Museu Balaguer, hauria realitzat el meu desig de conèixer Vilanova, però retingut a Madrid per ocupacions peremptòries, em fou impossible correspondre la invitació que vaig rebre per aquell acte memorable. Però al cap de vall he pogut acceptar la del meu estimat amic, el director de la Il·lustració, de consignar unes notes de viatger en aquestes planes honrades per tantes il·lustracions de les lletres i de les arts. [...] 
Fins arribar a Castelldefels, el paisatge és mes campestre que mariner: horts ben cultivats, vinyes, caserius aquí i allà: però després pren el vigor de tons i el majestuós continent del mar. Ses ones venen acostant-se tant que arruixen els rails de la via i res tan ermós com aquella immensa planura blava de cristalls movibles i enlluernadors que es fonen amb el cel als raigs d’un sol de maig, solcada per una que altra vela, i rondinant sordament com irritada del atreviment del tren que ens condueix.
Colles de xicots belluguen per la sorra de la platja. Els uns juguen, els altres treballen fent l’aprenentatge de la gent de mar.

Allà es veu Sitges. sa airosa torre sembla un niu de gavines; i el cinturó fosc de la mar fa ressaltar la blancor de son pintoresc caseriu.

Amb raó m’asseguraven que Sitges no deu solament sa fama a sa Malvasia i a son Moscatell. És un dels pobles més bonics de les costes del migdia i recorda els de  les antigues colònies gregues, segons les descripcions d’Hèrodot i Plutarc. Desde la torre de Sitges es descobreix un dels panorames més bells i magestuosos que pugui imaginar-se.

La població es distingeix per la netedat que s’observa en tot; en carrers, en edificis i en establiments i la netedat es el millor signe de la cultura i del benestar. En cada casa hi viu una família, i consten generalment de planta baixa i pis amb l’esbarjo del pati o jardí.

Aquesta amplitud que es respira i comoditat en les habitacions son el principal fonament de la salut que es respira a Sitges i que es revela en els bells rostres moreno-sonrosats de ses filles com en les enèrgiques faccions de sos marins.


Joaquim de Miró
Per això l’escullen moltes famílies de Barcelona i altres punts per passar-hi llargues temporades, i per aixó hi tenen ses torres no poc mimats de la fortuna. És població molt agradable per al foraster, que hi troba de seguida servicials amics. [...]. 

Em sembla haver dit ja que és molt bella i pintoresca la ribera de Sitges; no hi falta sinó una cosa: arbres frondosos que atenuïn els rigors del sol en les immediacions d’aquella platja. No obstant, sembla que prospera la plantació feta recentment pel senyor Oliva i d’aquí a quatre o cinc anys s’haurà realitzat aquesta aspiració de sos gelosos veïns, gosant de la frescor i amanit d’una rambla a la vora del mar.

I ja que parlo de frondositat diré que una de les hores mes agradables que he passat a Sitges fou la darrera d’una tarda, en ple maig, en la magnifica possessió de D. Salvador Vilanova prop de la platja. En diuen “l’horta” i ve a ser un parc deliciós poblat per un bosc de tarongers i llimoners barrejats amb fruiters de diverses menes i amb els mes bells mostraris de l’art de la jardineria. Allí un ermós estany d’aigües transparents, on se gronxa una barqueta, em porta a la memòria algun passatge de Walter Scott i dominant-ho tot sobre un turó, un preciós pavelló, estil renaixement. [...]. He de fer menció de la única fonda de Sitges, no perquè son propietari sigui un excel·lent cuiner, ni per la netedat extremada de ses habitacions, ni per l’amabilitat i atencions amb que es serveixen, sinó per haver-la batejada amb un nom oportú. En lloc de posar-li, per exemple, “Gran Hotel de les Tres Estrelles” o altre d’aquests rimbombants amb que la generalitat de fondistes espanyols vol imitar la exageració francesa, ha tingut el bon gust de posar-li Fonda Suburense, tenint en compte l’origen de Sitges.


L. Garcia del Real. La Ilustració Catalana. 15 i 31 de maig de 1889, núm. 212 i 213