dijous, 7 de gener del 2016

JOAN PUIG MESTRE, IMPRESSOR DE "LA PUNTUAL"



Un capítol de la història de la impremta a Sitges
La revolució del llibre fou cosa important a Catalunya.  A partir de l’aparició de la impremta, els catalans s’introdueixen als nous cànons tipogràfics i poden començar a gaudir de diferents exemplars d’una mateixa edició, amb les noves tècniques de realització del llibre, allunyant-se a les anteriors formes de producció manuscrita i a tot allò que de nou plantejava la nova tècnica d’impressió.
Tenim documentat que el primer tipògraf català fou Pere Posa i que la seva primera publicació fou el 1481. Tanmateix no sabem com ni quan a Catalunya es va rebre l’invent, i es creu que ja s’havien difós algunes publicacions de la ma d’impressors alemanys des de almenys l’any 1473, o fins i tot abans. 
Amb tot, la impremta barcelonina no deixà de regir-se per unes característiques concretes i un desenvolupament propi: amb l’arrelament de la nova manera de difondre, de comunicar-se i de transmetre, aplegà recursos fins aleshores limitats als manuscrits, a l’oralitat i a certes pràctiques xilogràfiques; es sumà a d’altres cultures en un procés de sociabilitat; i, tot i que no podia competir amb els grans centres editorials de l'estranger, assolí amb èxit el mercat local.
Gràcies a la Revolució Industrial, va ser possible entrar en una nova etapa, iniciada a principis de segle XIX on es perfeccionaven els aparells, a partir d’utilitzar paper continu, de manera que tecnològicament es va anar desenvolupant el periodisme de masses.
 El primer imprès sobre Sitges data de 1618: Iuris responsum pro Pia Elemosina insignique Capitulo Ecclesiae Barcinonensis contra procuratorem fiscalem patrimonialem et Syndicum oppidi de Sitges. Super – praetensa reductione iurisdicionis dicti oppidi ad coronam Regiam. Barcinone, Laurentius Deu, 1618.
I tot just fa 200 anys, es publicà el que fou el primer llibre imprès a Sitges. Es tracta d’un fulletó de vint pàgines: Carta del señor Maestro Cosme cirujano de Bolina, pueblo de la montaña, al doctor Don Josef Soler, ex-cirujano, etc., sobre su papel titulado Respuesta – en contextacion al Oficio, etc. Etc....  Fou realitzat a la impremta de Francesc Vilalta el 1813 . No és fins setanta anys més tard que trobem que, al març de 1888, apareix la impremta de “El Eco de Sitges”, setmanari del qual es funda dos anys abans, el 1886 i que s’imprimia a la impremta de Josep A. Milà i Ramon Raldua, que temporalment estigueren instal·lats a la nostra vila. A més de realitzar setmanalment el diari, entre 1890 i 1930, El Eco de Sitges funcionà com una editorial, imprimint llibres i opuscles que són fets amb autèntic ofici i coneixement.


  
“La Puntual” de “Joan Puig i Mestre, impressor”
Joan Puig i Mestre, que de ben jove treballà com a aprenent a la fusteria de Joan Marsal, va poder observar de manera privilegiada el procés de construcció de Maricel, veient la transformació d’aquell barri de pescadors, amb les seves antiquíssimes cases blanques, en el palau que es convertí, de nom Maricel, i que tot just per aquestes dates te lloc el centenari d’aquella efemèride.
Ell que provenia d’una família treballadora, de seguida va anant aprenent de forma autodidacta tota la producció literària catalana, des de Maragall fins a Carner. De mica en mica s’anà apropant al món literari d’aquell Noucentisme que brollava. Les seves amistats amb el seu cosí, en Magí Albert Cassanyes i el fill del seu patró, en Salvador Marsal van ajudar a familiaritzar-se amb aquell món cultural, ell, que ja tenia una personalitat bellugadissa i inquieta.  
Amb gran esforç i tenacitat, Joan Puig i Mestre, el 1927 funda “La Puntual”, de títol ben russinyolià. Queda palès que el senyor Puig fou un home de caràcter,  doncs va poder tirar endavant l’empresa gràcies a la venda de la casa paterna. A més de servir als seus clients els impresos comercials i publicitat, realitzava des de factures i fulls de comanda passant per targetes de visita o de programes, especialment els del Casino Prado Subursense. Disposà de la maquina plana Marinoni amb la qual va poder publicar alguns setmanaris locals, com ara la “Gaseta de Sitges”, “La Punta” i finalment el “Baluard de Sitges”, setmanari que si be es fundà l’any 1901, ell el continua a partir de 1930, just desprès de la fi de la dictadura de Primo de Ribera i que publica al servei de les seves idees catalanistes i culturals i que fins l’any 1936, en fou el redactor principal i director.
En aquells anys difícils de la dictadura, el senyor Puig no va poder desenvolupar aquella activitat periodística i cultural que havia iniciat ja a mitjans dels anys vint i trenta, amb la seva “Puntual” primer i el seu “Baluard de Sitges” després.  Ell, com en tants d’altres, la guerra civil els va fer emmudir i tota la il·lusió i esperança s’esberlà.
Targeta de Los Iberos del jazz. Col·lecció germanes Puig Cañellas
Amb el trencament de la guerra civil, la impremta Puig fou temporalment confiscada i es publica, des de les cooperatives i sindicats i col·lectivitzacions, pamflets i propagandes republicanes.
Malgrat tot, fou impulsor de l’Agrupació Fotogràfica de Sitges, (Sitges Foto Film) essent un dels seus capdavanters, i en els darrers anys fou membre de la consultiva del Casino Prado, soci de Joventuts Musicals i un dels socis fundadors del Grup d’Estudis Sitgetans,
Sempre va estar relacionat amb els intel·lectuals sitgetans, els quals protagonitzarien algunes de les millors iniciatives culturals de vila, sobretot abans de la guerra, amb Salvador Soler i Forment, Ramon Planes i Izabal o Josep Maria Massip.
Encara les seves filles se’n recorden de la botiga del carrer de Sant Francesc, el popular  “Can Puig” com s’anomenava, on el recordaven com una persona molt endinsada a la seva feina i amb les idees molt clares, i també amb una de les dependentes, l’Olga Mestres, quan, de manera continuada, es posaven a relligar revistes i llibres, tasca que va dur a terme els darrers anys de la seva vida, i on es conversava de mil i un temes, de com anava el país, de les coses que succeïen de Sitges, i tantes i tantes anècdotes.
Llibret commemoratiu del Casino Prado. 1927
Els seus treballs d’impressor tenen una pulcritud i també un segell propi, amb un aire de qualitat i de factura moderna que encara avui dia es pot apreciar. La seva feina queda reflectida en els centenars de treballs, que han quedat conservats en targetes, programes, opuscles, i com hem dit abans, setmanaris de caràcter local, ....
Per assolir un bon cop d’efecte, aquesta simplificació en el disseny, marcadament diferent als giravolts i formes gràcils del modernisme, es contraposaven amb el grafisme, típic dels anys trenta, més a prop de les arts avantguardistes, amb dibuixos i colors i elements tipogràfics de gran qualitat.
D’entre les seves filigranes, va editar un llibret de 56 pàgines amb el títol de “Memòria dels diversos actes que varen tenir lloc durant els dies 17, 18, 19 i 20 de novembre de l'any 1927 amb motiu de les "Noces d'or" del Casino Prado Suburense.
Llegim com feia publicitat del seu negoci: És la impremta el lligam més ferm de la civilització. És la impremta qui més ha contribuït al progrés del món. És la impremta, en les seves diverses expressions d’estils, el reflex de l’art en el decurs del temps. Es pot prescindir dels impresors? No. Cal aprofitar els avantatges de la impremta. Cap industrial ni comercial ha d’oblidar tan poderós auxiliar. Serviu-vos de la impremta i feu que els vostres impresos portin el segell de l’època en que vivim.