divendres, 17 de febrer de 2017

QUAN RUSIÑOL, ANANT PEL MÓN, ES TROBÀ SITGES (I)

Fotografia de Santiago Rusiñol a Sitges, octubre de 1892

Santiago Rusiñol va ser des de ben jove un artista únic: pintor, escriptor, col·leccionista, precursor del modernisme a Catalunya, amic de Ramon Casas, Zuloaga, Utrillo, i tants altres artistes. Moltes són les seves anècdotes i vivències, la majoria d’elles plasmades en els seus quadres i escrites en els seus innombrables textos.
En motiu del 150è aniversari del naixement de Ramon Casas i la casualitat de que tot just fa 125 anys de la descoberta i primera estada de Santiago Rusiñol a Sitges, ens fa repensar que no són pocs els articles i llibres publicats que ens parlen sobre aquest darrer fet. Serveixi aquest article per recordar-ho i posar al dia tots aquests records.
Ja en la seva joventut, el seu interès per les excursions el conduïren a ser conferenciant i escriptor. En el marc de les activitats de l’Associació d’Excursions Catalana, Rusiñol realitza una excursió a Subirats, i de Ribes al Taga, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll i a partir d’aquí en fa una conferència. Més endavant, s’interessa per viatjar en altres paratges mes llunyans, tot i que en aquesta ocasió, situarem l’escena en el seu primer viatge casual a Sitges.
I és que no cal qüestionar-nos quina és la importància de la descoberta de Sitges per part de Rusiñol, però els sitgetans sabem que, pel que fa a la biografia de l’artista, aquesta efemèride va marcar una fita.
L’escena va tenir lloc a finals d’octubre de 1891. Com molt bé descriu Josep Laplana: ”Podrem veure com la personalitat desbordada de Rusiñol revertirà sobre la població de Sitges, talment que podríem parlar d’una mena de “místiques esposalles” entre la població i l’artista. El dia, doncs, i les circumstàncies en què el pintor va posar els peus a Sitges per primera vegada tenen considerable importància en la història local”.
Miquel Utrillo i Morlius precisà amb detall aquest moment, tot i que ell no el va viure en primera persona, però va voler saber-ne més, a base d’interrogar a testimonis directes d’aquest fet. En les seves notes, que després es publicarien en el volum Història Anecdòtica del Cau Ferrat per el Grup d’Estudis Sitgetans explica: “De primer hi ha el que el portà, que fou l’Eliseu Meifrèn, que passava de llarg perquè volia anar a Vilanova, sens dubte per veure el museu. El que el deturà, membre d’una família sitgetana a tot ser-ho, és en Rossend Bartés, que havia vist en un periòdic barceloní un gravat que representava l’artista”.
El viatge el van fer amb tartana i desprès de passar les costes del Garraf, van fer parada al cafè de la plaça de l’estació. Així va ser com Rossend Bartés el reconeix, gràcies a un gravat aparegut feia poc al setmanari L’Esquella de la Torratxa on l’artista apareixia amb cos d’ocell.1
L’enamorament de Rusiñol cap a Sitges també ens el va descriure l’escriptor sitgetà Ramon Planes: “Sitges oferirà tot el que Rusiñol desitjava en aquell moment: la quietud provinciana per contrarestar el frenesí de Montmartre, el sol per esbandir les boires d’allà dalt i, sobretot, un grup d’admiradors incondicionals dels quals se sentirà estimat i que l’estimularan constantment a fer coses”.
Però Sitges era ja un poble conegut per un bon nombre de pintors. El 1881 és l’any de l’arribada del ferrocarril i això va fer que la vila fos més propera a Barcelona. Aquí hi estiuejava el metge Josep Meifrèn, germà del pintor Eliseu, i l’escola luminista estava aleshores en plena efervescència. A més del pintor sitgetà Joaquim de Miró, hi residien també Arcadi Mas i Fondevila, Joan Roig i Soler, Joan Batlle i Amell i Antoni Almirall, i molt altres altres.
Una altra dada a destacar és que Eliseu Meifrèn, el company d’aquest viatge, ja coneixia l’entorn perfectament. Amb anterioritat, havia fet estada a Sitges i a Vilanova i, degut al seu interès per captar la llum en les seves pintures, es relacionà amb alguns pintors de l’escola luminista.2

Durant l’estiu d’aquell 1891, Ramon Casas i el mateix Meifrèn havien estat a Sitges pintant i aquest fet va transcendir a la premsa local. Com descriu Isabel Coll: “Els dos pintors sabien captar en les seves pintures la intensitat dels colors del mar, la sorra daurada de la platja i les barques de pescadors, tan característiques”. Per tant, Ramon Casas i els pintors luministes coneixien Sitges de primera mà, i sabem que Eliseu Meifrèn ho coneixia almenys, si tenim en compte la seva producció pictòrica, des de feia deu anys. I és més que probable, que aquests amics mostressin a Rusiñol alguns dels seus quadres pintats a Sitges.



Pati Blau de Sitges (1893) Santiago Rusiñol. Fotografia: Josep Maria Alegre


1 Casacuberta, Margarida. Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial, 1997, p. 68-70

2 Coll i Mirabent, Isabel. Eliseu Meifrèn entre 1879 i 1892 a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 60/61, (febrer/maig 1992)

Seguirà....